L’illa deserta és la història d’Ella i d’Ell.

De tot allò que hauria pogut ser. Ella que treballa en un banc i que pintava grafits per la ciutat. Ell que és repartidor a domicili i que somia en ser actor. Ella i ell que ens expliquen com van ser, com son i com seran, ara que una trobada fortuïta, tancats dins d’un ascensor, els pot canviar (o no) l’existència per sempre. Què t’enduries a una illa deserta? Una vida explicada des del principi fins el final, tenint en compte totes les possibilitats, totes les variables.

És l’esperança l’últim que es perd? I què ens queda quan aquesta ens abandona?

L’Ivan i en Petar arriben a Estocolm -paradigme del benestar i acollida- escapant-se d’un ambient de post-guerra. Germans orfes que busquen una vida millor, en la qual l’odi no hi tingui lloc.

L’Inge fa anys que treballa aquí, a un “centre d’inclusió” on acull als nouvinguts. Tot i això, no està exempta de prejudicis, i estar-ne és la seva lluita personal.

En Tarik fa anys que va arribar i ara l’esperança comença a transformar-se en desesperança: els dies passen i les seves condicions no canvien. Viu a un llimb de pertinença.

Els quatre personatges somnien i lluiten perquè això que busquen s'esdevingui. Però quant temps donem a cada esperança perquè es faci efectiva? Quan abaixes la guàrdia pots fer un pas en fals…

A en Petar, el germà petit, ple d’il·lusió, el seu inconscient l’abandonarà i es resignarà, caurà en l’Uppgivenhetsyndrom.

És l’esperança l’últim que es perd? I què ens queda quan aquesta ens abandona? Potser la resignació, o l’abatiment. I quan caiem en aquesta espiral, aleshores... només ens queda el silenci...

Viure és no perdre l'esperança.

Després d'envair la península Ibèrica i destronar als Borbons, Napoleó Bonaparte asseu al tron d'Espanya i de les Índies al seu germà gran Josep.

Josep I arriba a Madrid el 20 de juliol de 1808. El dia 29, nou dies més tard, la victòria de l'exèrcit espanyol a Bailèn, provoca revoltes contra el nou monarca que l'obliguen a fugir de Madrid. Josep es refugia amb la seva cort a Vitòria. Napoleó, assabentat de la fugida del seu germà, viatja de París a Vitòria per a exigir-li el seu retorn immediat a Madrid.

Els dos germans es troben la nit del 5 de novembre en una casa pairal als afores de Vitòria. Estaven sols, no va haver-hi testimonis; però tot fa presagiar que va ser una nit de confessions, gelosia, disputes i desconfiances.

Un jove estudiant de periodisme intel·ligent i introvertit, tracta d’encaixar en un entorn universitari, masculí i superficial amb el qual no s’identifica, mentre amaga un secret que el turmenta: està enamorat de l’Óscar, el seu millor amic.

L’Óscar és l’estudiant més popular del campus. Té una relació amb una noia una mica més gran que ell i un vincle especial amb el nostre protagonista que és la clau i el veritable misteri d’aquesta història. ¿Coneix realment l’Óscar els desitjos ocults del seu amic? Per què, malgrat la seva aparent vida perfecta, necessita constantment escapar de la realitat?

La tensió entre ells desencadenarà una sèrie de successos que canviaran la seva amistat per sempre, fent un mal irreparable a persones molt estimades per a ells i fins i tot posarà en perill les seves pròpies vides.

El compositor i pianista saltenc Nito Figueras emprèn una nova aventura musical amb els reconeguts músics David Simó i Jordi Franco, batejada com a Nito Figueras Project.

Un treball discogràfic que esdevé una amalgama d’estils musicals ben diversos amb dosis de smooth jazz, soul, blues, rock i funky.

En Faixedas ha tingut una idea brillant. Encara no l'entén, però és brillant. En Xuriguera entén la idea d’en Faixedas, però no s’hi veu. Sort de les mares que ho salven sempre tot. Ni mortes poden descansar en pau. El duet, per art del teatre, es converteix en quatre. Un espectacle profund, sincer i que ens fa morir de riure… mai més ben dit.

Xuriguera i Faixedas ens parlen de les seves mares. Perdó. Les seves mares ens parlen d’en Xuriguera i en Faixedas.

Comèdia musical que part del mite de Don Joan per a indagar en la relació entre el nostre present i el cicle que inaugura l'any 1492. Un acostament personal a la "Reconquesta", al "descobriment d'Amèrica" o a l'expulsió dels jueus i els moriscos, per a pensar amb humor com es construeix "el Mascle" en aquest territori.

Neix del desig d'Albert San Juan d'apuntar-se a la història invisible (o invisibilitzada) d'Espanya, amb la petita esperança d'entendre coses que serveixin per a la vida avui, quan la voluntat de domini i l'afany depredador sobre els quals hem construït les nostres societats amenacen de liquidar-nos.

Concert íntim de cançons de la Guillermina Motta interpretades per un alter ego molt particular, anomenat Guillermotta, encarnat per Jordi Vidal, acompanyat de Jordi Cornudella al piano, sota la direcció de Jordi Prat i Coll.

Sensibilitat, ironia, compromís, mamarraxisme, poesia… en definitiva, bones cançons en bona companyia.

Comèdia musical sobre l’ús coherent del mòbil entre els infants basada en una versió lliure del clàssic de Lewis Carroll. Un muntatge rabiosament contemporani que integra un sorprenent llenguatge audiovisual per parlar de tu a tu amb les noves generacions. Alícia convida a reflexionar al voltant dels canvis comunicatius que genera la tecnologia en les famílies.

El dia que l’Alícia fa deu anys, li regalen el primer mòbil. El conill blanc, però, l’hi roba i ella haurà de recórrer el país de les meravelles fins arribar al palau dels mòbils per recuperar-lo. Ho aconseguirà? Amb aquest viatge, l’Alícia s’adona que no pot viure com fins ara, que enganxada al mòbil es perd el valor de la comunicació amb les persones que l’envolten.

Un duo enèrgic sobre la construcció masculina. Una desconstrucció del comportament viril contemporani, aclamat per uns i qüestionat per molts.

Qüestionar els mandats de la masculinitat contemporània i com els homes se senten interpel·lats per confirmar públicament la seva virilitat és l’eix de COWARDS. Un duo que combina dansa i teatre, que fa referència a la càrrega sociocultural adquirida, instaurada en la negació de tot allò diferent. Una peça per reflexionar sobre la covardia com a deshonra i la incapacitat dels homes de no poder expressar els seus dubtes i pors, per evitar confirmar la seva fragilitat.

“Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré - just per passar l'estona, a la bona de Déu- el que se m´anirà presentant”. Així comença El quadern gris, el 8 de març del 1.918, quan la Primera Gran Guerra és a les acaballes i Rússia ja ha fet la seva Revolució. L'última ratlla l'escriurà Josep Pla el 15 de novembre del 1919, dos dies abans d´anar-se´n cap a París com a corresponsal del diari “La Publicidad”. Tenia vint-i-un anys. 

El quadern gris veu la llum el 1966, profundament reelaborat, com a primer volum de les seves Obres Completes: l´alumne corregit pel mestre. Què anota Pla al llarg d´aquest llarg any i mig? Totes les coses de les que està feta la seva ...

Per davant un dia més de treball, i sota la seva responsabilitat, que tot estigui llest per a l'inici de la funció. Acostumada a treballar en l'ombra, la tècnica és l'encarregada de muntar el pòrtic d'aeris i preparar-lo tot perquè la Gran Artista brilli en escena.

C´est pas Possible és un espectacle en llenguatge clown i amb acrobàcia aèria, dirigit per la Industrial Teatrera, una història d'autosuperació, una proposta senzilla i quotidiana que combina l'humor amb la tendresa i la complicitat amb el públic.

Los componentes de una asociación de padres de alumnos de un instituto de enseñanza media aguardan en la sala de actos del instituto la llegada de Juan José Millás, que dará una conferencia sobre la importancia de la lectura en la adolescencia.

En esto, en vez del escritor, se presenta una mujer que asegura ser Juan José Millás. Parece que ha logrado abrirse paso frente a la barrera de profesores y del servicio de seguridad del instituto con un revólver que maneja con un descuido preocupante. Mientras intenta dar la conferencia, tanto la policía como el auténtico (¿auténtico?) Juan José Millás tratan de convencerla, desde el exterior de la sala, de que desista de su actitud y se entregue antes de que haya heridos.

Los asuntos del doble, de la identidad o de la autoría, diluidos a lo largo la obra de Millás, cristalizan en una experiencia dramática de la que se deduce que la otra cara del terror es la risa.

Hipstory és un espectacle lúdic i didàctic, una barreja de hiphop amb història de la dansa i de la música. Amb explicacions, coreografies i gags humorístics. Cinc ballarins i un músic us mostraran les diferències entre el pooping, el locking o el bboying.

Parlarem del beatbox, del scratch, de la música funk i inclús faran participar el públic en diverses ocasions.

L'obra apropa als joves al món de la dansa. Experimentaran sensacions i emocions que seran provocades pels intèrprets a través del moviment del cos.

Mivion és un acrònim en llengua croata, format per l'abreviació de les paraules 'nosaltres', 'vosaltres' i 'ells /elles'. Era el títol del programa (en al·lusió a artistes, públic i crítica) que dirigia Slobodan Minic, reconegut periodista, director de la secció de cultura de Ràdio Sarajevo, en què va entrevistar personalitats de l’ ex república de Iugoslàvia com el poeta bosnià Sidran, el cineasta Emir Kusturica o el músic Goran Bregovic.

Durant el setge a la seva ciutat (1992-1996) Minic va resistir fent allò que sabia fer: ràdio i periodisme. El seu programa es va convertir en la veu de l’esperança per als habitants d’una ciutat assetjada durant quatre anys per les tropes sèrbies. La seva germana petita va morir en el bombardeig d'un mercat. En un determinat punt de la seva tasca a Ràdio Sarajevo, va perdre totalment la veu. Només després de mesos de silenci va poder tornar a parlar. Finalment, com altres milers de persones, va fugir i va arribar a Catalunya el 1995, a l'Escala, on va treballar com a cambrer i on ha arrelat amb la seva família. El seu és un testimoni sobre el progressiu avanç de la intolerància, el nacionalisme i l'autoritarisme, s obre la memòria i el preu de sobreviure una guerra.

MIVION (Ràdio Sarajevo) reflexiona sobre la convivència entre cultures i generacions: és un joc de miralls entre la veu i l’experiència del veterà locutor, interpretat per Manel Barcelò, i les vides de dos joves, el Marc Soler i l’Azra Suljic, plens d’inquietuds i preguntes.

Perduts enmig d'un bosc fosc i tenebrós els petits Hansel i Gretel s'endinsaran en un fascinant i perillós viatge amb l'únic objectiu de trobar el camí que els guiï cap a casa. Però un cop immersos en aquesta aventura, una llum els conduirà fins a una caseta màgica feta de llaminadures i xocolata, però... Perill! Hi habita una bruixa dolenta que els farà la vida impossible.

L'aventura està a punt de començar, així que prepareu l'equipatge i acompanyeu-nos en aquest fascinant viatge!

L'Òscar Andreu, codirector i guionista de La competència a RAC 1 i de La nit dels Òscars a TV3, juntament amb Òscar Dalmau, estrenarà el seu primer espectacle de stand-up, escrit i interpretat per ell, anomenat "Crida als ocells de colors llampants".

Com desapareix una llengua? Quins són els símptomes? Per què ens comportem com ens comportem els parlants de català? Com es pot redreçar… si és que es pot redreçar la situació d'amenaça?

Durant poc més d'una hora, l'autor explica la seva biografia lingüística, les aventures esbojarrades d'un català catalanoparlant a la capital de Catalunya, repassa la història de la llengua i aprofita per descriure un seguit de comportaments molt peculiar propis de la majora de parlants.

“... moltes d’aquestes coses, d’aquests impulsos, són sans, però simplement es distorsionen.

O potser és el món que és -o que està- distorsionat, però mira, és la meva feina aconseguir que la gent s’adapti al món, distorsionat o no, per a que siguin felices. O, no se sentin tristes.

O… que funcionin. Així que, sí, quan vaig investigar una mica més amb la Karen, sí que va recordar una d’aquelles ocasions.”

La Tessa és una psicoterapeuta a la qual han demanat un informe mèdic sobre una de les seves pacients per presentar als jutjats. És el cas més excepcional que ha viscut la Tessa en els seus vint anys d’experiència.

A mesura que el tractament progressa comença a qüestionar-se coses més profundes, preguntes que van més enllà, que no es centren només en la seva pacient, sinó en el món i els seus propòsits.

The B*easts és un relat rellevant i esgarrifós sobre la cultura de la pornificació i sexualització de les nostres criatures, i sobre fins on és capaç d’arribar una mare per prioritzar allò que la seva filla vol”.