A cals Brugarol —família de l’alta burgesia catalana—, la filla, l’Anna, activista social i feminista, decideix canviar-se el primer cognom pel de la mare. Per a l’Antoni Brugarol és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol, un dels cognoms amb més solera de la comarca. Per això, recorrerà a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna es faci enrere. Després d’Adossats, Ramon Madaula es torna a fixar en la família per construir una comèdia sobre com els canvis de la societat acaben afectant la convivència intergeneracional. Grans dosis d’humor àcid per descobrir les contradiccions dels seus protagonistes.

Les millors bandes sonores i els temes més emblemàtics de les pel·lícules essencials de la història del cinema. Des del Moon River d'Audrey Hepburn (Esmorzar amb diamants, 1961) i Don't Rain On My Parade, amb Barbra Streisand (Funny Girl, 1968) fins a City of Stars d'Emma Stone i Ryan Gosling (La La Land del 2016), passant pel Cabaret de Liza Minelli, El Temps Podrà Passar de Casablanca i fragments de James Bond 007. Més de 20 cançons inoblidables.

Què et pot portar a desitjar la mort d’algú que estimes?
Una filla ha de cuidar del seu pare qui, després de patir un ictus, viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment dependent. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques farà que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure.
Quin sentit té mantenir en vida el cos d’algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans?

Què passaria si, un dia, de cop, comencéssim a dur a terme tot el que ens passa pel cap? Quins són els límits del que està ben fet i el que està mal fet? La Núria, la Lila i la Fabi es disposen a passar un cap de setmana juntes, fora de la ciutat. La Lila surt d’una separació traumàtica i les amigues la volen ajudar però la cosa es complica i les tres dones es veuen arrossegades per un corrent d’emocions a flor de pell que les convertirà, sense elles voler-ho, en unes autentiques irresponsables. Un seguit de circumstàncies converteixen un cap de setmana normal en una obra de teatre hilarant escrita per l’argentí Javier Daulte i dirigida per Sílvia Munt. Una comèdia d’embolics on la situació escala minut a minut.

Ara que Tricicle es pren un descans indefinit, Carles Sans, després de quaranta anys en silenci, aprofita a Per fi sol! per parlar d’ocurrents i divertides anècdotes professionals i personals viscudes durant aquest període. Confessions tan sorprenents com que abans de convèncer als seus socis de formar una companyia es va interessar per les seves parelles (les parelles d’ells), o sobre com va aconseguir superar la seva última colonoscòpia mentre la doctora li parlava de Tricicle. Ens explica també la primera vegada que els seus pares el van veure actuar amb el Joan i el Paco en un cafè teatre de Barcelona, o quan els van llepar l’orella quan van estar al Japó, i del memorable ridícul que va fer en un jumbo quan tenia pànic a volar.
Aquest és l’espectacle que tots els seguidors de Tricicle voldran veure perquè s’expliquen els secrets d’una companyia molt estimada que ha fet rècord de públic allà on ha anat. Per fi sol! apareix en el moment més oportú com un “making of” de la vida de Tricicle. És un espectacle basat en fets reals que farà riure a aquells que vulguin saber més d’una companyia, que, segons s’ha dit, forma part de la memòria emocional del nostre país. Per fi sol! no és únicament un monòleg. És un espectacle que combina el que es diu i com es diu, a través del gest i la paraula de Carles Sans, el qual perfila una galeria de divertits i entranyable personatges, de manera que aconsegueix una fantàstica empatia entre actor i espectadors. La seva expressivitat gestual i les seves històries faran gaudir als “tricicleros”, perquè descobriran vivències molt divertides que encara ningú no coneix.

La Calòrica és ara mateix la companyia de la qual tothom parla. Encara assaborint l’èxit de la seva última estrena (De què parlem quan parlem de tota aquesta merda), arriba al festival Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, el seu primer espectacle i treball de fi de curs quan es van llicenciar a l’Institut del Teatre. Entre el primer i l’últim espectacle hi ha un vincle que va més enllà del lligam dels seus components, amb Joan Yago com a dramaturg de capçalera: la capacitat de riure’ns del món. Mestres de la farsa, aquesta obra és un sagnant esperpent entorn dels molt catòlics Ferran i Isabel.

A partir de 2 anys, tothom necessita entrada
A partir de 2 anys, tothom necessita entrada
La companyia que ha transformat l’espectacle infantil en català arriba amb titelles, música en directe i una funció en format íntim i reduït. Què més es pot demanar? Doncs que ens acompanyin un lleó, un tigre, un cavall, un gall i molts altres animals! A través d’un viatge trepidant, el petit lleó vergonyós coneixerà un munt d’amics i experimentarà per primera vegada les emocions bàsiques: la por, l’alegria, la tristesa, la ràbia… Uns sentiments que aprendrà a reconèixer, acceptar i compartir. Us animeu a viure aquestes emocions amb ell? Un espectacle que els més petits de la casa recordaran per sempre.