De vegades ens trobem amb situacions que alimenten les nostres ganes de cridar «a la merda!». 

En aquesta comèdia tres actors interpreten sis personatges de passeig per un parc d’atraccions en el qual comparteixen un grapat d’històries absurdes, surrealistes, rocambolesques i inversemblants que poden arribar a exasperar qualsevol. Un divertit i irreverent espectacle maquillat d’una estètica clown on enviar-ho tot a pastar fang equival, en realitat, a un clam a viure la vida intensament.  

El teclista dels populars Txarango, en Sergi Carbonell, i el seu pare, l’actor Janot Carbonell, condueixen un espectacle ben personal i alhora generacional. Miren cap al passat per recuperar aquells poemes i cançons que els han deixat empremta, que els evoquen vivències i moments amb una forta càrrega emocional. 

Maria del Mar Bonet, Federico García Lorca, Silvio Rodríguez, Maria-Mercè Marçal, Lluís Llach, Maurice Ravel o (per què no?) els mateixos Txarango són alguns dels autors que els han marcat la vida i que compartiran amb el públic en aquest recital. 

El fill de la Donna i el Brian té 9 anys. El seu mestre diu que li costa aprendre, que li podria anar bé un psicòleg. Però al Brian i a la Donna -que s’acaben de separar- no els ha agradat mai l’escola, ni els professors. Una triple confrontació divertida i punyent observada meticulosament.

Uns dies abans, connecta’t al zoom del Teatre de Salt per parlar en directe el director i els actors de Classe. Activitat virtual dinamitzada per Recomana.

El fill de la Donna i el Brian té 9 anys. El seu mestre diu que li costa aprendre, que li podria anar bé un psicòleg. Però al Brian i a la Donna -que s’acaben de separar- no els ha agradat mai l’escola, ni els professors. Una triple confrontació divertida i punyent observada meticulosament. 

Pau Carrió, guanyador de premis com el Quim Masó i el Crítica Serra d’Or, dirigeix aquesta comèdia sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, allà on sigui. 

De mare només n’hi ha una, però, quan aquesta passa dels 100 anys i no té cap intenció de morir-se, la cosa canvia. I si, a més, té un patrimoni que pot resoldre la vida dels fills... l’espera es fa eterna. Mamaaa!!! és una comèdia que, entre timbres, pastilles i llibretes d’estalvis, mostra la realitat d’una generació que ronda la seixantena i que potser no està del tot preparada per aguantar uns pares incombustibles. 

El dramaturg Marc Rosich confecciona un recorregut nostàlgic pels carrers de Barcelona, que fan de Joan Vázquez la reina de les Rambles. Ocaña, icona dels anys setanta, va esdevenir un activista pioner dels drets LGTBI molt abans que entenguéssim el seu significat, el precursor de tota una manera de viure i d’entendre el món. Joan Vázquez es transforma davant els ulls dels espectadors en un recital teatralitzat a ritme de copla, que repassa els capítols més importants de la seva vida i també la seva tràgica mort, quan les guspires d’una bengala van encendre la disfressa de rei que portava. 

Noietes és una adaptació d’El florido pensil en clau femenina: una mirada, en clau d’humor, de l'educació de diverses generacions que va dominar l’Espanya de la postguerra i que se centra en l’aula de les alumnes educades per ser mestresses de casa, esposes i mares. L’humor pot ser una bona eina per fer front al nostre passat. 

La Covid-19 ens ha habituat a veure’ns rere una mascareta. Però, després de tants mesos, com és que no la portem als somnis? Vivim temps d'obediència. Obeïm lleis, mesures i prohibicions, a la feina i en temps de lleure. L'únic lloc on no cal obeir és als somnis. Aquesta peça del col·lectiu OBDC- els graduats d'Arts Escèniques de l'Escola Universitària ERAM del 2020-, amb direcció de Carla Rovira, reivindica la necessitat de la cultura com un espai de llibertat, de mobilització i de canvi. El teatre com un oasi enmig del caos, un respir i fins i tot un crit d'auxili.  

El coreògraf i director Roberto G. Alonso, acompanyat de Jordi Cornudella, s’inspira en l’obra Strip-tease i teatre irregular de Joan Brossa en aquest provocador espectacle que combina dansa, teatre, música i transformisme. 

Laberint Striptease és una invitació a canviar la manera de mirar, a despullar la realitat, a transvestir-la per veure-hi clar. Un cabaret que ens recorda les paraules del mateix Brossa i de l’actor i transformista Leopoldo Fregoli: “L’art és vida, i la vida, transformació”. 

Amb més de 15 anys despertant els somriures de petits i grans, la companyia La Bleda torna a Salt per fer-nos reviure els records de les vacances d’estiu. La clown Helena Escobar encarna Madame Roulotte, que ens transporta al somni ideal i al mateix temps a la divertida realitat. 

Amb una dolça i curosa posada en escena, donarem llum a tot l’imaginari que hem viscut en major o menor mesura: llargues nits d’estiu, fantàstics fons marins, mosquits que no piquen, ombrel·les que no s’obren, sabates grosses… Aquest serà el nostre càmping particular. Espectacle familiar recomanat a partir de 3 anys.  

A Dansem hi participen alumnes i professors d’escoles de dansa de Salt i Girona, juntament amb artistes sorpresa, per contribuir a la tasca social de Càritas Salt i Càritas Girona.

 *També es pot fer un ingrés a Fila Zero a Càritas Girona (ES-24-2100-8101-99-2200337011) o  Càritas Salt (ES-78-2100-0935-38-0100368744). 

Un espectacle sobre l’emergència climatica de La Calòrica, una de les companyies més exitoses del moment coneguda per obres com ‘Fairfly’ 

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una auca ecologista, un fals documental, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll. 
 
Alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s’embossen, les parets s’esquerden... Reconèixer el problema és -ja ho diuen- el primer pas per solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas? 

Un espectacle de La Calòrica sobre l’emergència climàtica

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una auca ecologista, un fals documental, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll. Després de la funció, queda’t a conèixer la companyia i a parlar sobre què t’ha semblat l’espectacle! Postfunció dinamitzada per Jordi Garcia, soci d’El Club.

Una adaptació del clàssic de Molière 

Segimon ha caigut sota la influència de Tartuf, que intenta aprofitar-se de la seva família i dels seus béns. Tothom pot veure la seva falsa pietat i la seva hipocresia, excepte Segimon i la seva mare. Una divertida comèdia adaptada als nostres temps en la qual els personatges reflecteixen una societat moguda per l'afany de poder i de possessió de riqueses. 

Un escriptor d’èxit (Josep Julien) que porta una vida voluntàriament solitària rep la inesperada visita d’una desconeguda (Elena Tarrats). El seu nom és Sandra i és evident que fuig d’algú o d’alguna cosa. Aquest és el misteriós punt de partida d’un vincle irracional que s’anirà enfortint i que acabarà submergint el protagonista en una trama i un dilema moral propis d’una de les seves novel·les d’intriga. 

Un text magnètic que ha valgut a Daniela Feixas el Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2019. 

Donar una mala notícia no és fàcil… i menys encara si és la nit de Nadal. Aquesta és la missió dels policies Gobble i Blunt, que, sense voler-ho, es trobaran amb un seguit d’impediments que faran que donar aquesta notícia sigui francament complicat. Una adaptació de Guspira Teatre de la comèdia d’Anthony Neilson: una obra divertida que ens demostra que, si alguna cosa es pot complicar, segur que es complicarà. 

Bruno Oro i Clara Segura es retroben a l’escenari en una comèdia sobre el món del cinema i les relacions humanes a l’era d’Internet 
 
Guillermo Peñalvar, un director de cinema argentí, ha d’enfrontar-se al passat en ser homenatjat per la pel·lícula que el va dur a la fama i a conèixer la seva actual parella: l’actriu Roxana. Ara, deu anys més tard d’aquell rodatge, la parella pateix una crisi. La Roxana s’ha convertit en una icona feminista a les xarxes socials i la seva carrera professional es troba en el millor moment. En canvi, el Guillermo està vivint un declivi professional. 

La projecció de la pel·lícula podria ser un moment especial per fer-los recordar allò que els va unir, però un imprevist mundial fa trontollar-ho tot... 

Les tàctiques del cap de servei d’un hospital que intenta prevenir un desastre causen un munt d’embolics entre els personatges d’aquesta esbojarrada comèdia de Ray Cooney. Amb aportacions voluntàries a benefici de Càrites Salt (es recolliran després de la funció). 

Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia sobre els llinatges familiars 

 
A cals Brugarol (família de l’alta burgesia catalana), la filla, l’Anna, activista social i feminista, decideix canviar-se el primer cognom pel de la mare. “No abatrem el patriarcat fins que no ens diguem com la mare que ens ha parit”. Per a l’Antoni Brugarol és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol, un dels cognoms amb més solera de la comarca. Per això recorrerà a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna es faci enrere. 

Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia familiar amb grans dosis d’humor àcid i intel·ligent que enfronta cara a cara les contradiccions dels seus protagonistes. Dues generacions i dues maneres d’entendre el món en una societat on tots voldríem creure’ns un model de coherència absoluta.